Públic

Durant les pràctiques passo moltes hores al SIEI i he volgut saber com viu l’alumnat les estones que comparteix amb el seu grup de referència. La majoria dels alumnes que he conegut van a l’aula ordinària en alguns moments. Una docent del SIEI em va explicar que un alumne és molt estimat pels companys i se sent a gust a la classe ordinària. Un altre, en canvi, li ha dit que prefereix quedar-se al SIEI. M’agradaria entendre què troba en aquest espai que el fa sentir més còmode i com viu les estones amb el seu grup de referència.

La docent em va explicar que, al pati, l’alumnat del SIEI acostuma a estar junt i que, amb el pas dels anys, ha observat més distància amb alguns companys. Alguns alumnes li han dit que abans eren amics d’un company que ara gairebé no els fa cas. Em va cridar l’atenció que recordessin aquestes amistats. Comparteixen el pati, però quines altres estones tenen al llarg de la setmana per continuar fent coses plegats?

A les excursions es procura que l’alumnat del SIEI hi vagi amb el seu curs. De vegades, però, un alumne és l’únic del SIEI que va a la sortida d’aquell nivell. La docent em va explicar que, en alguna ocasió, cap company no ha volgut seure amb ell a l’autocar. Mentre els altres es busquen per seure junts, el seient del seu costat queda buit. També hi ha hagut situacions en què un alumne ha quedat sol durant les activitats. En algun cas, s’ha valorat que no vagi a la sortida per evitar que ho torni a passar malament. Entenc la preocupació pel seu benestar, però si es queda al centre també perd una ocasió de compartir una experiència amb el grup. Quan vaig preguntar a la docent si considerava inclusives aquestes situacions, em va dir que no. Per a ella, la inclusió es concreta quan l’alumnat comparteix l’aula amb la resta, i em va explicar que això passa poc.

El Decret 150/2017 (art. 11) situa el SIEI entre els suports intensius a l’escolarització inclusiva. El Decret 175/2022, de 27 de setembre, ordena els ensenyaments de l’educació bàsica, que inclouen la primària, l’ESO i els cicles formatius de grau bàsic. La qüestió és com es concreten aquests suports en les activitats del grup. En un dels instituts de Manresa que va estudiar, Tort Rodenas (2025, p. 37) assenyala que concentrar l’alumnat a l’aula SIEI pot facilitar l’organització dels recursos i, alhora, reforçar la separació dins del centre. A les conclusions, vincula les dificultats per desplegar els suports amb la manca de recursos estables i de temps de coordinació (p. 48). Disposar d’aquest temps i d’aquests recursos és una qüestió concreta quan volem dur a terme pràctiques com la docència compartida i l’aprenentatge cooperatiu, que Badia et al. (2004, p. 287) relacionen amb l’escola inclusiva.

Després d’aquesta conversa i de rellegir els decrets, em queden més preguntes que respostes. L’horitzó que plantegen, que tot l’alumnat pugui aprendre i participar en una escola ordinària, em sembla desitjable, encara que de vegades pugui semblar utòpic. Però si, a la pràctica, compartir escola vol dir estar sota el mateix sostre mentre bona part del dia transcorre en espais separats, amb poques ocasions de conèixer-se i fer coses plegats, fins a quin punt podem dir que això és inclusió?

Bibliografia:

Badia, A., Mauri, T., i Monereo, C. (coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Editorial UOC.

Generalitat de Catalunya. (2017). Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7477. Portal Jurídic de Catalunya

Generalitat de Catalunya. (2022). Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Portal Jurídic de Catalunya

Tort Rodenas, M. (2025). La inclusió educativa d’alumnes amb discapacitat intel·lectual i trastorn de l’espectre de l’autisme a secundària: un estudi exploratori sobre la implementació del Decret 150/2017 en centres educatius de Manresa [Treball de fi de màster, Universitat Abat Oliba CEU].